De l’odi a l’amor. Conflictes entre germans

Entendre els conflictes dels nostres fills per a poder acompanyar-los

_____

Un repte molt habitual de criança en famílies amb dos o més fills és la de sobreviure als constants conflictes entre germans. Algunes vegades aquests conflictes són tan freqüents que acaben afectant l’ambient familiar. 

Primer de tot m’agradaria que et traguessis les “ulleres adultocèntriques” amb les que interpretem absolutament tot el món que ens envolta per a poder entendre aquestes situacions. T’has parat mai a pensar que tu has escollit la teva parella amb qui tenir fills? I, tot i les afinitats i prendre una decisió conscient, a vegades sorgeixen conflictes?

T’has parat a pensar que el teu fill no ha escollit tenir germans? Ni la personalitat d’aquests? I que ha de compartir la majoria de tot el què posseeix amb ells? I que “competeixen” pels mateixos recursos? A més a més, en molts dels casos els teus fills estan en plena construcció de la seva pròpia identitat. 

I t’adones que amb tot això que els passa els estem demanant que facin una gestió emocional i regulació de les pròpies emocions que moltes vegades a nosaltres com adults ens costa aplicar amb èxit?

Entendre això és primordial. El conflicte és inherent a l’ésser humà. Som éssers socials i necessitem temps i pràctica per a socialitzar de manera eficaç i funcional. 

La relació entre germans es construeix amb el temps. Hem de deixar que es coneguin, i en aquest procés hem de saber que sorgiran conflictes. I quan la família és un entorn segur, aquest podrà ser un espai de pràctica i d’aprenentatge. 

Un dels errors més comuns quan apareixen conflictes entre germans són les intervencions dels pares i mares. Com a adults ens costa sostenir el malestar dels nostres fills i tenim tendència a sobreactuar i a fer-ho abans de temps. 

Què passa quan intervens abans de temps?

El més habitual és que si intervens en un conflicte entre germans emetis un judici de valor i et posiciones a favor d’un. Aleshores tot cobra una nova dimensió. Ja no estan competint per a veure qui juga amb el cotxe, sinó a veure qui té el vot a favor del pare o la mare. Tots els infants desitgen ser vistos i valorats. Quan entres en aquesta dinàmica de judici el què fas és animar a que els teus fills busquin el teu reconeixement en els seus conflictes, oblidant-se del més important, buscar estratègies per a resoldre’ls de forma autònoma. 

Per tant, si no els dones l’oportunitat de poder gestionar els seus propis conflictes no poden practicar, i en conseqüència no poden aprendre. Necessiten poder equivocar-se i practicar. 

Ja però… i si el conflicte arriba a les mans?

Evidentment no permetrem que es facin mal. És la nostra responsabilitat com a progenitors protegir-los. I la nostra intervenció serà diferent segons el moment maduratiu en el qual es trobin els nostres fills i filles. 

En cas d’haver d’intervenir és important tenir en compte algunes qüestions rellevants: 

  • No emetis un judici de valor ni et posicionis. No saps què és el que ha passat ni què estan sentint els teus fills. Emetre un judici de valor i posicionar-te fa que el conflicte augmenti de dimensions. 

  • Valida sempre les seves emocions, de tots els fills implicats, siguin quines siguin. 

  • En cas d’haver d’intervenir, i en funció de l’edat, centra’t en la resolució del conflicte. Poder posar paraules a allò que acaba de passar moltes vegades és suficient perquè els teus fills s’adonin del conflicte i puguin buscar alternatives per ells mateixos. 

  • Quan això no és suficient, acompanya’ls a què siguin ells qui trobin una solució. Recorda, el conflicte és seu i poden trobar la solució. 

  • Si observes que el conflicte s’ha estancat molt o els teus fills no l’estan resolent de forma exitosa, proposa alternatives acceptables en funció dels valors que siguin importants a la teva família. Ofereix alternatives conductuals centrades en la solució.

Recorda el més important: No intervenir abans d’hora. No jutjar. Validar emocions. Oferir alternatives de conducta.

Si tens alguna consulta, no dubtis a posar-te en contacte a través del formulari de contacte.

Anterior
Anterior

Parirem amb plaer?

Siguiente
Siguiente

Els mil primers minuts de vida