Com acompanyar els nostres fills a posar límits als adults i per què és important fer-ho

Els infants necessiten límits. Límits que els cuidin i els protegeixin, ja sigui rebent-los o posant-los. 

_____

Quan parlem de límits acostumem a entendre’ls de forma unidireccional. De l’adult cap a l’infant. La societat adultocèntrica en la què vivim així ens ho recorda constantment. Tenim infinits llibres, publicacions, metodologies, gurús, etc. sobre com posar límits als nostres fills/es. Sí, des del respecte, des del positivisme, des d’on sigui… Jo personalment estic una mica avorrida d’aquest monopoli dels límits que tenim construït els adults cap a la infància. Així que avui m’agradaria girar-vos la truita. 

A mode de resum… quins límits necessiten els infants dels adults? Límits de salut i de seguretat.  Límits que els cuidin i protegeixin. Posarem un límit si el nostre infant vol menjar-se un paquet sencer de xocolatines (salut), si va corrent a creuar la carretera (seguretat), si es vol deslligar el cinturó de la cadireta del cotxe (seguretat) o si no vol deixar de veure pantalla (salut i seguretat). 

La resta de límits haurien de poder ser bidireccionals i negociables. De l’adult a l’infant, i de l’infant a l’adult. Si no són negociables ni bidireccionals no parlem de límits saludables, sinó de relacions de poder. 

Per què és saludable acompanyar als nostres fills a posar límits als adults? 

Acceptar un límit d’un infant és una mostra de respecte cap a ells. Els demanem i exigim que respectin els límits que els posem nosaltres, però quan es tracta de respectar els seus, no els tenim en compte.

Si com a adults ens remou quan un infant ens posa un límit, potser hauríem de revisar-nos nosaltres en comptes de sotmetre’ls a ells amb arguments com “aquí mano jo” o “ho fem així perquè t’ho dic jo”. 

Com podem acompanyar-los a posar límits?? 

1. Observar, entendre i escoltar allò que ens volen dir els nostres fills/es, fins i tot quan encara no parlen.

Els nadons transmeten el seu malestar més enllà del plor i com a referents afectius hem de poder ser nosaltres qui posem els límits als altres adults quan veiem que el nostre nadó està incòmode i encara no té les eines per a poder fer-ho per sí sol.

“Perdona, això que estàs fent està incomodant el meu fill/a. Podries deixar de fer-ho?”

2. Els infants són persones. Tenen preferències, desitjos i necessitats. Estan en plena construcció de la pròpia identitat

És important que els nostres fills/es puguin transmetre allò que senten, necessiten i/o desitgen als adults que els rodegen sense por al rebuig. És una forma de respecte i estima cap a un mateix. Quan un infant es diferencia de l’opinió d’un adult i s’hi oposa, està construint la seva identitat, està connectant amb la seva necessitat i ho està comunicant a l’altre. 

Si com a referent afectiu principal observes que el teu infant té dificultats en posar límits als altres adults, pots ajudar-lo posant paraules a allò que sent i oferint alternatives de conducta, sense dirigir ni fer cap judici de valor sobre alguna de les alternatives. 

“L’avi ha dit que hi vagis. Si et ve de gust pots anar-hi i si no, et pots quedar aquí. El què decideixis estarà bé”

3. Sí és sí i no és no. El consentiment és un aspecte clau en un desenvolupament saludable.

Els nostres fills/es han de saber que el seu cos és seu i que respectarem les seves decisions. Saber posar aquests límits és la millor prevenció contra l’abús sexual infantil. Les mostres d’afecte MAI han d’estar sotmeses a la voluntat de l’adult, sigui qui sigui. Si un infant no vol rebre ni donar mostres d’afecte, s’ha de respectar. 

“T’he sentit. Ara no vols que l’àvia et faci cap petó ni cap abraçada… És la teva decisió, si no et ve de gust, no te’n farà cap”. 

_____

Per què ens costa tant als adults que els nens/es ens posin límits?

Per què ens costa tant als pares i mares sostenir que els nostres fills/es posin límits als altres adults?

Per què no ens qüestionem els límits que els adults posen als nostres fills/es? 

Per què no ens indignem quan aquests adults no respecten els límits que els nostres infants els posen? 

Si tens alguna consulta referent a límits o a criança, no dubtis a posar-te en contacte a través del formulari de contacte.